Detall obra Marla Jacarilla Beques Fundació Guasch Coranty

Nom: Marcela Jordà Jacarilla

Títol: Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro*

Tutor: Teresa Blanc

Abstract projecte:

(Proposta de realització de la quarta, cinquena i sisena obres de la serie)

Me gustaría contarte algunas cosas antes de marchar, querido Matthew.  (Quarta obra de la serie: Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro)

Instal·lació. 500 pàgs aproximadament de 21 x 29’7 cm mecanografiats a dos colors, projecció de vídeo.

En el 1962, Aldous Leonard Huxley va escriure L’Illa, novel·la que serà la seva última obra de ficció. Aquest mateix any – el 22 de novembre- neix Víktor Olégovich Pelevin, escriptor rus que en les seves obres barreja cultura pop, sàtira, política i ciència ficció. Un any després del naixement de Pelevin -també el 22 de novembre, però de 1963 – Aldous Huxley mor als 79 anys d’edat i John F. Kennedy és assassinat a Dallas .

Com si d’una llegenda urbana que pretengués demostrar es tractés, en el projecte presentat (el quart de la sèrie Elucubracions entorn d’aquesta sèrie de característiques que hauria de tenir ( o no ) la literatura del futur ) Marla Jacarilla es planteja la possibilitat que Aldous Huxley, un dels visionaris per excel·lència en el territori de la literatura, li deixés un missatge ocult al seu fill Matthew entre les pàgines de L’Illa. Un missatge ple potser de premonicions i profecies, de coses que Huxley volia que el seu fill sabés però que mai es va atrevir a dir-li cara a cara. És per això que inicia una recerca al voltant de les més de 500 pàgines del llibre per intentar esbrinar el que Aldous va intentar dir al seu fill Matthew . Una cosa que, donada la sagacitat i capacitat analítica Huxley, probablement involucri tots els éssers humans. I també, per pura casualitat ( o per pura causalitat ), a John F. Kennedy, Lee Harvey Oswald i a Víktor Pelevin.

Es probable que haya caballos azules. (Cinquena obra de la serie: Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro)
Publicación, conferencias
Projecte Finalista Premi Miquel Casablancas

Després d’una exhaustiva recerca en llibreries i antiquaris, Marla Jacarilla trobà unes fotografies on apareixien Jorge Luis Borges, Ernesto Sabato i dues persones més sense identificar. La fotografia en qüestió està valorada en 400 €. Marla decideix apropiar-se de la imatge i realitzar una recerca de mesos de feina, per tractar d’esbrinar la identitat de les dues altres persones. Independentment del resultat, l’artista elabora una sèrie de correspondències fictícies entre ells, per realitzar una publicació que mostra una relació epistolar fictícia que contenen, dosificats, tergiversats i manipulats, alguns elements que podrien haver-hi pertangut a la realitat. A partir d’aquesta publicació, Marla realitzà una sèrie de conferències fake ( en llibreries, centres educatius, biblioteques o institucions artístiques) on utilitzà aquestes cartes com material suposadament versemblant i inqüestionable que li permet profunditzar en la relació que podria haver existit entre les quatre persones de la fotografia.

 

Sesenta y siete palabras (Sisena obra de la serie: Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro)
Instal·lació de vídeo

Partint d’un assaig realitzat per Milan Kundera que és titula “L’art de la novel·la”, Marla utilitza la sisena part del mateix (seixanta-set paraules), que consisteix en un glossari de termes clau utilitzats per l’escriptor i els quals donen un significat especial i subjectiu en relació amb la seva obra. En aquest exercici, Kundera reflexiona d’un mode personal sobre la dificultat de traduir un text en diferents llengües i la gran varietat d’interpretacions que poden sorgir depenent del context social, cultural, econòmic, etc…

Marla Jacarilla proposà la realització d’un vídeo estructurat en seixanta-set breus capítols ( un per cada paraula i d’un minut de durada) que utilitzà els conceptes descrits per Kundera per narrar una història fragmentada que a la vegada reflexioni sobre les característiques que hauria de tenir la literatura en el futur.

 

Enllaç: [Projecte[ Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro*