Beques per a la creació artística 2019-2020
Marc Anglès Cacha
White cube – Black box
El projecte White cube – Black box es desplega com una matrioiska, albergant en el seu interior una revisió del concepte de tecnologia que va més enllà d’allò que és merament digital, nou o palpable. Prenent com a camp d’acció la meva pràctica artística, el projecte busca interrogar si l’alliberament del control tecnològic exercit pels nostres dispositius – ordinadors, telèfons mòbils, televisors, etc. – a través del hacking, del seu desmuntatge o dels usos alternatius, no és més que una il·lusió seductora. Un miratge que s’esvaeix en presentar-los en l’espai artístic més representatiu: el White cube. Una altra tecnologia discursiva que, sense xips, cables o tecles és capaç d’esdevenir una eina de control biopolític que també reforça valors, comportaments i transmet idees.
Helena Nadal
Las ficciones son cosas serias
Les ficcions són coses series‘ és un projecte que parteix de la recerca d’aquests altres possibles mecanismes. Amb aquesta finalitat proposa la creació d’imatges-objecte generades a partir d’imatges extretes des de diferents mitjans virtuals, per tal de construir altres relats a través dels quals repensar el llenguatge forjat en el paradigma de la rapidesa, la hiperproducció i la hiperautoproducció accelerada.
Paula Bruna
Procesos del Plantoceno
Aquest projecte és una aproximació a la vida no humana mitjançant la creació de paisatges canviants que són fruit de processos naturals. A partir de llavors
i altres materials orgànics investigaré sobre els processos químics i biològics duts a terme per actors no humans, i els seus resultats en forma de paisatges del par-antropocè (paisatges al marge de l’ésser humà com a protagonista).
Aquesta recerca em col·loca en el paper d’iniciadora de processos que són impossibles de controlar completament, igual que els actors implicats. Hauré d’adaptar-me als temps i successos marcats per aquests altres éssers vius, que inevitablement definiran l’obra.
David Mesa Cedillo
l huerto de Tomás. Cultivar la memoria.
D’aquells que ja no estan, no ens queden més que les pedres a la mà, els testimonis viscuts, les seves històries. Podem trobar-les com una invitació a la presa de consciència sobre què significa viure, al mateix temps que s’entreteixeix la seva memòria amb la nostra. Tomás es va dedicar al cultiu de la terra i la memòria.
Els seus diaris retraten el continu temporal d’una vida i el seu món. En la delimitació i construcció del seu hort ens va deixar un relat que transcendia les paraules. A través d’aquest llegat es reviu al subjecte absent. Això posa en relleu la consciència del jo en el plànol reflexiu. El projecte proposa trobar-se amb l’altre, acostar-se al seu llegat. Suposa, al seu torn, explorar i descobrir-se a un mateix.