Primer premi: Xavier Ristol

Cessió d’explotació sobre obra artística (sense títol 2017)
Instal·lació

 

Oli sobre tela
150×150 cm
(amb la col·laboració de Pere Llobera)

Tinta sobre paper
29 x 21 cm x 4 copies + publicació Ed.100 exemplars
(amb la col·laboració de BadiaAdvocats)

 

 

Obra presentada

 

Cessió d’explotació sobre obra artística (sense títol 2017) parteix de l’anàlisis i la subversió de les lògiques de les bases del premi internacional de pintura Guasch Coranty. Per dur-ho a terme, col·laboro amb el pintor Pere Llobera encarregant-li d’il·lustrar en un quadre a un altre artista, Rafel G. Bianchi, mentre pinta un quadre d’un dels seus projectes. D’aquesta manera, articulo un relat a partir de les relacions pictòriques i elaboro un contracte, jurídicament contrastat i vàlid, que em permet presentar la proposta a la convocatòria mencionada com a “cessió d’explotació sobre obra artística”.

Aquest contracte donava ple dret a Pere Llobera a modificar la pintura fins el dia de la seva adquisició.  L’obra, muta constantment i roman inacabada durant les diverses fases del veredicte fins al dia de la seva exposició i adquisició.

 

 

Xavier Ristol

 

Xavi Ristol Orriols (Sabadell, 1978) és artista visual i professor universitari català.[1]

Llicenciat en Belles Arts i doctorant. És professor a la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona.[2][1]

Ha estat premiat en diverses convocatòries i ha rebut ajuts a la producció com la beca del Consell Nacional de la Cultura i les Arts per a la recerca i la creació en àmbits artístics i del pensament, la beca de creació artística de la Fundació Guasch-Coranty o BCN Producció (La Capella) de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres.[3] Premiat amb la Biennal d’Art Ciutat de Valls (2012), la BIAM 2010 de Centre d’art Lo Pati o el Premi de pintura internacional Guasch coranty 2018 (Centre d’Art Tecla Sala).[4]

Ristol ha exposat el seu treball a diverses institucions i galeries com la Fundació Joan Miró de Barcelona (2021),[5] La Capella (2010,2012,2017), el centre d’art Lo pati (2012), el Centre d’Art la Panera (2011) o galeries com Estrany de la mota (2012) o Bombon projects (2018). També ha participat a Sabadell Obert, projecte de residències de treball i d’exposició endegat per la NauEstruch de L’Estruch i el Museu d’Art de Sabadell l’any 2012, específicament orientat al foment del teixit artístic sabadellenc.[6][7] El 2020 va publicar el llibre Hores en blanc / La hora negra amb l’editorial Club editor i Como ediciones.[8]

 

 

Contacta